Per què diem que la solució és el problema i que el problema és la solució?

Quan una persona acudeix a teràpia, habitualment porta una solució a sota el braç.

Això no vol dir -evidentment- que haja resolt el problema.. Significa, en canvi, que la demanda de teràpia té a veure amb la solució donada més que no amb el problema inicial.

Què vol dir això?

Un fòbic social –per exemple- pot presentar tot un quadre d’ansietat davant de les relacions amb altres persones, però habitualment allò que el porta a teràpia és el fet que fa temps que no és capaç d’eixir de casa, angoixat per la possibilitat de trobar-se gent que hi vulga interactuar. I això li causa una sèrie de perjudicis importants (dependència de les persones properes, problemes econòmics per haver perdut la feina, sedentarisme …). És aquest deteriorament de la seua marxa vital que l’empeny, per iniciativa pròpia o per pressió dels que l’ envolten, buscar ajuda psicològica. És el problema, el que fa emergir la solució.

 

Un ludòpata pot venir a consulta per un ultimàtum familiar, després d’haver patit una amenaça per part d’un prestamista. La solució que havia buscat a la seua compulsió cap al joc, havia estat demanar diners per tal d’amagar el problema en casa: és la solució (la que ell dóna a la situació que pateix) la que li causa l’autèntic problema. Curiosament, l’amenaça d’un facinerós és el que fa el problema es destape i que siga possible trobar una solució al desgavell en què s’havia convertit la vida per aquesta persona. De nou, és el problema allò que fa possible la solució.

Ja es pot veure que, en la major part dels casos, la solució és el problema. Però també, com en aquest últim cas, s’evidencia que el problema és la solució.

El treball terapèutic ha d’aprofundir en aquestes solucions (no sempre són tan evidents): detectar-les, explicar-les i reconèixer quins són els equilibris que generen i que fan que el problema es mantinga.

El model estratègic, de l’Escola de Palo Alto, proposa una intervenció clara per a resoldre aquests problemes enquistats: modificar la lògica del canvi. Deixar de fer més del mateix i començar a fer alguna cosa diferent. Des del mestre que presta més atenció a l’alumne fracassat i veu com el rendiment no millora sinó tot el contrari, fins el govern que davant de la preocupant xifra de consum d’alcohol, estableix penalitzacions progressivament més elevades, fins a la prohibició del seu consum, totes aquestes mesures, preses amb certa lògica, estan basades en fer més del mateix. Una forma alternativa d’actuar davant dels problemes seria fer menys del mateix, i generalment, en paral·lel, generar noves solucions en una altra direcció.

Potser Watzlawick i companyia van decidir plantejar tot aquest corpus teòric per ajudar-nos a resoldre l’acuciant problema de molts pares amb l’adicció dels seus fills a l’Ipad –i succedanis. Seria una intervenció eficaç que, en lloc de reduir les hores de disfrute només al cap de setmana, o castigant sense ipad quan es porten malament (augmentant clarament el valor de desig que suposa la prohibició), se'ls tinguera davant la pantalleta 18 hores al dia durant 7 dies seguits per a assolir un canvi miraculós?  Menys del mateix, aplicable a tantes coses...

© Gemma Sanginés 2010 | Un web de TERRABIT,SL | Avís Legal | Política de galetes mail-icon Contacta'm rss octubre