Propòsits per al nou any, eixa vella tendència

En aquestes dates, els nostres cervells es dediquen a fer llistes més o menys extenses, més o menys privades i més o menys exhaustives sobre el que volem fer en el nou any. Quants quilos hauríem de perdre, amb quin amic hem de recuperar el contacte, quants curricula enviarem, buscant una sort que fa massa temps que ens esquiva... Algú podria dir que és molt més fàcil posar-nos propòsits roïns, que tenen molta més probabilitat d’èxit,  i que si no hi arribem, tampoc no ens frustraríem tant.

 Però el cas és que any rere any, pels volts del gener, ens entestem a aconseguir objectius “dignes” que cada nou desembre descobrim com a abandonats.

Què falla o què podríem fer per acostar-nos més als nostres propòsits? Al cap i a la fi, no estem parlant d’una altra cosa que d’un establiment d’objectius rutinari. I sobre això la investigació en psicologia ha fet moltes aportacions. Algunes deles conclusions més rellevants que se’n poden extraure comportarien els següents consells:

1.  Escrivim els objectius: tot allò que s’escriu és més probable que es faça. Primer, perquè centra l’atenció (dirigeix la conducta) i també, molt important, perquè manté viva la motivació.

2.  Els objectius han de ser tan específics com siga possible. I ben definits. Això ens ajudarà a adonar-nos de quan els aconseguim. Per contra, si són abstractes i generals, no ens proporcionaran una bona retroalimentació sobre si els hem assolit o no. És més eficaç dir que intentarem baixar 2 kgs de sobrepés en un mes que plantejar-nos simplement l’objectiu d’aprimar-nos o de perdre pes.

3.  Val la pena que almenys alguns dels objectius siguen difícils però assolibles. Els objectius massa fàcils no motiven i se’ns podrien fins i tot oblidar. Recordem que els objectius són el motor de motivació de la nostra conducta. Per tant, han de captar la nostra atenció. Tanmateix, si establim objectius massa difícils, no sols no ens motivaran, sinó que probablement facilitaran que abandonem l’esforç per assolir-los: perquè ho he d’intentar si segurament fracassaré?

4.  És interessant, també, posar terminis clars als nostres propòsits i subdividir-los en objectius parcials. Així podrem fer un seguiment continu i ens ajudaran a motivar-nos en la direcció de l’objectiu final. La idea general de fer més activitat física, per exemple, es pot concretar en dos o tres entrenaments setmanals, de 30-45 minuts durant el primer mes, i revisió posterior d’aquests paràmetres, passat el primer termini de temps.

5.  Per últim, last but not least, s’ha de considerar que l’eficàcia de l’establiment d’objectius depén directament del grau de compromís que hi haja. Per això, convé que cada propòsit siga autoreferit (centrat en un mateix) i autoproposat (aquesta vegada sí que pot ser amb ajuda, si ens falten les idees). Que siguen autoreferits significa que els proposem respecte a les nostres característiques i situació personals. Encara que estem en un grup de entrenament, per exemple, si acabem de tindre una lesió, els nostres objectius s’hauran de replantejar respecte als del grup, per adaptar-los a la nostra situació. D’una altra forma, ens crearia frustració i probablement agreujaria la mateixa lesió.

Esperem que aquesta guia siga d’utilitat per fer més probable l’èxit d'enguany. I finalment, si no ho aconseguim, escoltem les paraules del poeta Fornés i tinguem paciència amb déu.

© Gemma Sanginés 2010 | Un web de TERRABIT,SL | Avís Legal | Política de galetes mail-icon Contacta'm rss octubre