…PERQUÈ NO TOT VAL

La partida de diumenge passat (24 d’abril de 2016) a Oliva va ser una preciositat, una delícia, pel que fa al joc, a l’espectacle a l’ambient, però també des d’una perspectiva professional. Concretament, des de la psicologia, va ser curiós detectar trets i fenòmens que ajudaven a entendre la partida i també el resultat.

 

L’infern programat d’una esportista

Fa un parell de mesos l’esportista de qui parlarem avui va tornar d’un infern programat i especialment dur.

Era a finals de l’estiu, un periode de pretemporada per molts esportistes, que per a ella contenia la cita més important de l’any: els Jocs Africans. Els mesos previs havien estat plens d’incerteses i errors en l’organització, falta d’informació, incomunicació, etc. Això certament la va preparar psicològicament per al possible caos. Però evidentment no s’hi va preparar prou. 

 

L'empatia i l'eficàcia terapèutica

Fa algun temps, va arribar a la meua consulta una persona amb l’aspecte de tenir un dolor insuportable. La primera sessió va descobrir la causa del problema. Feia uns anys havia perdut el seu fill. I encara no havia fet el camí del dol. El cas és que el seu testimoni em va fer trontollar i em va costar molt mantenir la calma sense posar-me a plorar. Mai no havia passat en més de 15 anys de treball per una situació de tanta intensitat. La necessitat de controlar la meua emoció davant del drama em va fer recordar que el meu acostament emocianal no m’ajudaria a ajudar-la. Era la meua empatia junt amb un bon control emocional la que li calia a aquesta dona per ser assistida. 

Propòsits per al nou any, eixa vella tendència

En aquestes dates, els nostres cervells es dediquen a fer llistes més o menys extenses, més o menys privades i més o menys exhaustives sobre el que volem fer en el nou any. Quants quilos hauríem de perdre, amb quin amic hem de recuperar el contacte, quants curricula enviarem, buscant una sort que fa massa temps que ens esquiva... Algú podria dir que és molt més fàcil posar-nos propòsits roïns, que tenen molta més probabilitat d’èxit,  i que si no hi arribem, tampoc no ens frustraríem tant.

Encara m’estimes? -escrivien els seus dits tremolosos sobre el teclat android

Encara m’estimes? Frase gravada a foc a la pantalla del whatsapp. Segons després, dos o tres missatges més del tipus: ei! estic ací! i les mans creuades pels dits entrellaçats, acollint com un esser delicat l’objecte negre, brillant i metàlic que la comunica amb algú: amb ell o amb ella. Amb el seu esser estimat -almenys per ella. Un rictus a la cara, esperant i desesperant. No sembla que hi haja molta esperança, tanmateix.

 

De comunicar-se i de nadar? La importància d'escoltar

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de veure com ens desenvolupem les persones en una situació conflictiva. La incertesa que s’hi donà i que, si fem una generalització, podria representar qualsevol situació de la vida quotidiana, va fer eixir alguns comportaments no per freqüents menys dignes d’estudi.

Bars d’ambient, errors de càlcul i una mica d’història evolutiva

Fa uns mesos, vaig estar al barri madrileny de Chueca, en un bar anomenat, en l'ambient gai, de xiques. En cap de setmana i a les hores que eren, estava bastant ple, efectivament, de xiques. La música alta, la gent ballant, algunes escenes de flirteig, tot entre dones. Qualsevol persona en condicions normals i sense necessitat de tenir el títol d'antropòleg, hauria captat que allà no hi havia un gran interés per la presència de mascles.

 

Per què diem que la solució és el problema i que el problema és la solució?

Quan una persona acudeix a teràpia, habitualment porta una solució a sota el braç.

Això no vol dir -evidentment- que haja resolt el problema.. Significa, en canvi, que la demanda de teràpia té a veure amb la solució donada més que no amb el problema inicial.

Què vol dir això?

Un fòbic social –per exemple- pot presentar tot un quadre d’ansietat davant de les relacions amb altres persones, però habitualment allò que el porta a teràpia és el fet que fa temps que no és capaç d’eixir de casa, angoixat per la possibilitat de trobar-se gent que hi vulga interactuar. I això li causa una sèrie de perjudicis importants (dependència de les persones properes, problemes econòmics per haver perdut la feina, sedentarisme …). És aquest deteriorament de la seua marxa vital que l’empeny, per iniciativa pròpia o per pressió dels que l’ envolten, buscar ajuda psicològica. És el problema, el que fa emergir la solució.

Gelosia i biologia fan poesia

Les investigacions demostren a bastament que homes i dones ens hem desenvolupat de forma diferent per tal de sobreviure i adaptar-nos a l'ambient, com a membres de la mateixa espècie. En els últims 10.000 anys, tanmateix, els canvis que s'han produït en el nostre entorn no han estat prou estables com perquè la selecció natural haja pogut afavorir algunes mutacions significatives en particular. Perquè una d'aquestes mutacions (que succeeixen constantment en el material genètic) siga afavorida, cal que durant moltes generacions tinga un efecte netament positiu en la capacitat de supervivència i de reproducció dels individus portadors. Si l'ambient no és considerablement estable, una d'aquestes característiques pot resultar beneficiosa en unes poques generacions, i –en canvi- no ser-ho per a les següents. El resultat serà que no és seleccionada, i –per tant- no passa a convertir-se en una característica general dels membres d l'espècie en qüestió.

© Gemma Sanginés 2010 | Un web de TERRABIT,SL | Avís Legal | Política de galetes mail-icon Contacta'm rss octubre